Pluja

Ara la pluja cau,
amagant mil somnis amb el seu cant,
mullant els meus llavis amb el seu plor,
fuig per la meva boca
i la tasto amb la llengua.

Té gust a vida,
i dins els meus ulls, estranyats,
com si la tristor m’hagués inundat la raó,
es queda serena envaint-me,
regalimant per la galta,
i fugint pel meu coll.

Em calma aquesta set,
set de viure,
té gust a això,
té gust a vida.

Què és l’aigua?
Qui és la pluja?
D’on surt i a on va?
No parla, sembla muda,
però canta i corre,
riu i vola,
ella és inquieta,
és aigua, pluja, vida!

Yaiza Paez, 2n BAT