VIATGE A LLEÓ
Tots nerviosos i morts de fred a mitjans de desembre, esperàvem amb moltes ganes que arribés l’hora de marxar. L’últim viatge, per als alumnes de 2n de Batxillerat, estava a punt de començar. Un viatge cap a terres lleoneses, en el qual només volíem passar-nos-ho bé, gaudir de l’últim any junts i visitar nous llocs, ens esperava.
Cap a les deu de la nit, vam pujar a l’autobús i vam emprendre la nostra aventura. Després d’unes 10 hores de viatge, vam arribar i ens vam trobar amb un cel no gaire alegre, però tot i així, res ens va impedir gaudir de la ciutat i visitar tots els llocs que teníem previst.
El divendres, 16 de desembre, tots aquells que havíem anat de viatge (tant de 1r com de 2n de Batxillerat) vam tindre l’oportunitat de visitar la Casa Botines d’Antonio Gaudí, la gran Catedral de Lleó i el Palau de San Marcos. Tot i el fred, vam poder aguantar i a la nit fins i tot encara ens quedaven ganes de sortir de festa, probablement el moment que molts estaven esperant.
El segon dia, vam viatjar cap a una altra comunitat autònoma per visitar la bella ciutat d’Oviedo. Allí, vam fer el recorregut de La Regenta, novel·la de Leopoldo Alas, Clarín. A l’acabar, ens van deixar la resta del dia lliure i, tot i la pluja, vam passejar pels carrers de la ciutat, coneixent una mica més la seva història i, a més, vam aprofitar per contribuir amb el nostre granet de sorra en l’economia espanyola.
El penúltim dia del nostre viatge, el vam aprofitar per anar a Astorga, un poble petit on ens vam trobar amb la Catedral d’Astorga i el Museu dels camins, obra d’Antonio Gaudí. El que més ens va cridar l’atenció va seu el Museu dels camins, ja que era una mena de palau, com els dels contes de Disney.
El nostre viatge s’estava acabant, era l’últim dia i, després de visitar la Colegiata de San Isidoro, vam poder gaudir de pràcticament un dia sencer per la ciutat, el qual vam aprofitar per comprar tots els records que volguéssim i per veure una mica més Lleó, sense que ningú ens digués on anar.
Quan es va fer de nit, amb cares tristes vam haver de pujar a l’autobús. El viatge havia arribat al seu final i vam haver de deixar tots els records i la gent que vam poder conèixer al darrere. Tan sols ens queda saber que va ser un viatge inoblidable, ple d'alegria i bogeries.
Iryna, Dana, Andrea i Magda. 2n C Bat.
