Amors d’hivern

Fa molt temps d’aquella nit,
De plor incessant a dins del llit,
Dolor constant, tapada amb manta,
Patint d’amor, mullant les galtes.

Bateig de cor desenfrenat,
Amb una simple abraçada,
No feien falta les paraules,
Per entendre el que ens passava.

Tu feies que perdés el nord,
Durant els dies de tardor,
On, amb tu, desconeixia,
Si feia fred o calor.

I mantinc el grat record,
Del nostre primer petó,
Aquell que vàrem entregar,
Sota l’àlber d’un vell bosc.

Però el món és molt cruel,
Ha marcat el teu destí,
L’avarícia de la gent,
Desitja que no sigui amb mi.

Ara intentaré oblidar,
El viscut al teu costat,
Deixar això com a experiència,
I no mirar cap al passat.

Clàudia Mesa, 4t ESO A