El misantrop de Molière

El 19 de maig, els alumnes de 1r de batxillerat vam realitzar una sortida al Teatre Nacional de Catalunya a Barcelona per veure l’obra de teatre El misantrop de Molière.Vam sortir de l’institut a les 12:30h i vam arribar a Barcelona cap a les 14:00h. Els professors ens van deixar una estona lliure pel centre comercial de Les glòries.

A les 16:30h ens vam dirigir cap al teatre i a les 17:00h va començar l’obra.

El misantrop de Molière és una obra que tracta la discordança d’un home amb la societat i la seva oposició moral davant la hipocresia i la falsedat pròpies de les persones. Així doncs, es tracta d’un personatge que no dubta en dir a les altres persones el que pensa i això li procura molts enemics.
A l’obra també apareix una dona de la qual el protagonista està enamorat, però la bellesa fa que tingui molts admiradors i ella festeja amb tots per interès. Aquest comportament és completament oposat als ideals que té el protagonista, però tot i així no pot evitar estar-ne enamorat.

Es tracta d’una obra escrita al s.XVII que han sabut modernitzar a través d’un vestuari  fet de colors brillants i formes modernes i poc habituals així com un el decorat modern i senzill i una música molt actual.

En general, va ser un dia molt entretingut i penso que hauríem de fer aquest tipus de sortides més sovint.

Imatge de grup

Alice Dien, 1r BAT A

VIVINT LA BOGERIA

El passat 22 de febrer, els alumnes de segon de batxillerat vam assistir a Reus a una representació a càrrec del teatre Bràvium.

L’objectiu d’aquesta escapada era principalment complementar la lectura de La Bogeria de Narcís Oller a més d’ajudar-nos a comprendre i situar els temes principals de la novel·la. Per a nosaltres va significar una ajuda important, ja que hem de demostrar tot el que coneixem d’ella a les PAU. Narcís Oller, un autor gairebé anònim per a nosaltres, va passar a ser conegut com la llegenda catalana de la novel·la curta o conte breu del segle XIX. Tot i que posar als escenaris una obra tan comentada i estudiada pot semblar un repte impossible, la gran majoria dels alumnes vam poder gaudir novament de la seva lectura amb un toc de dinamisme.

El desenvolupament de la representació va ser breu, però no va deixar indiferent ningú perquè van saber utilitzar molt bé els recursos dels que disposaven. Unes quantes cadires, un penjador, tres actors i una pantalla projectada van ambientar l’escenari. De fet, que hi hagués diferents espais en el temps, flashbacks i personatges difícils de caracteritzar, no els va detenir. A més, van interpretar en Serrallonga, el protagonista de la novel·la, tal i com majoritàriament es fa en el llibre, és a dir, indirectament, imitant-lo en tots els seus gestos, maneres de pensar i expressar-se... Caldria destacar un dels elements que, com s’ha dit abans, va permetre al públic diferenciar els temes i valorar-los per separat, enens referim a la pantalla. En aquesta s’hi projectaven totes les possibles causes de la bogeria d’en Serrallonga per després arribar a la conclusió que eren producte del món exterior com les amistats, la política o la família, tot i que la postura més crítica del llibre diu que estava determinat per la seva herència genètica.

En definitiva, la representació va transmetre’ns tot el que necessitàvem i segurament ens ajudarà molt en els exàmens. Per últim, és important fer referència al paper dels actors i al posterior col·loqui que vam mantenir amb ells, on van aclarir qüestions que els alumnes ens fèiem.

Celia Jiménez i Filo Domènech, 2n BAT B

Anem al Teatre a la Salle de Reus

El passat divendres 18 de març, els nostres alumnes de Batxillerat i de 3r d'ESO, vam visitar l´Institut la Salle de Reus per tal de veure la representació d'una peça de teatre de Molière. L´obra era una comèdia anomenada Les Femmes Savantes. Els alumnes vam poder entendre tot el que es deia ja que l'obra es representava en francès, però tenia un fil conductor en castellà. Els actors eren francesos i al final de la representació vam fer un debat on els alumnes podien fer preguntes als actors. 

Fotografies d'alumnes que van anar al Teatre.

Pedra de tartera al Teatre Nacional de Catalunya

El passat dijous 17 de març vam anar a Barcelona, al Teatre Nacional de Catalunya a veure Pedra de Tartera. Aquesta obra la vam llegir durant el  primer trimestre i és molt interessant ja que ens presenta la vida d’una noia lleidatana durant la guerra civil, i  com va creixent fins a fer-se una dona gran. La protagonista de la novel·la s’anomena Conxa i en l’ obra de teatre va ser representada per l’actriu Àurea  Márquez   que va saber captar molt bé aquest personatge tan complex:  el d’una dona molt forta, que callava davant dels problemes que suposaven el conflictes dictatorials del seu país en aquella època, i que ,a poc a poc, arribaven a la comarca dels Pallars fent estralls .
 L’obra va transcórrer majoritàriament en una casa de pagès, que és la casa de la seva tia Encarnació, amb  qui va anar a viure de petita per fer tasques domèstiques. Els actors interpretaven d’una manera molt versemblant , tant era així  que, al llarg de la història, vam poder  arribar a sentir el sofriment, amb les morts dels personatges, i la felicitat, amb el naixements o amb les noces d’uns altres. Un clar exemple d’això és la part de l’obra, molt significativa ja en la novel.la i  que té una interpretació òptima per  part de l’actriu Àurea Márques en l’obra teatral, en  què la protagonista diu: ”Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa  encerta a moure-la cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies... . Quan vam sentir aquestes paraules se’ns va posar la  la pell de gallina perquè foren dites amb un sentiment, que va fer que ens arribessin  al cor de seguida.
 Al llarg de l’obra, la paret de la casa de pagès es va convertir en una pantalla on es projectaven imatges reals i molt impactants de l'època: armes i uniformes, dones i nens plorant, i sang, molta sang, que  relliscava  dels cossos d'homes innocents .
Quan vam sortir del teatre, vam comentar una mica, què ens havia semblat l’obra i tots vam coincidir que havia estat molt impactant i també que ens havia ajudat a posar-nos en la pell del la gent que va haver de viure  la guerra civil. Vam tornar a Cambrils en tren, pensant en aquella persones  que va  havia sofert aquestes experiències.

Grup d'alumnes que van anar al Teatre Nacional de Catalunya

Lucía Benavente Hidalgo 4 ESO A

Tirant lo blanc al teatre Bràvium de Reus

El dia 23 de novembre, els alumnes de primer de Batxillerat vam realitzar una sortida cultural a Reus per assistir a la representació de l’obra de Joanot Martorell, Tirant lo blanc, adaptada al gènere dramàtic.

Vàrem pujar als autocars vora dos quarts d’onze i un cop vam arribar a Reus vam disposar de temps lliure per menjar l’esmorzar i passejar una estona al voltant de les botigues. Ja cap a les dotze del migdia, vam entrar dins el teatre, situat ben a prop d’on havíem esmorzat. L’obra representava diverses adaptacions dels llibres de lectura prescriptiva de Batxillerat, intentant d’aquesta manera fer que aquesta tasca ens sigui menys feixuga. L’obra, realitzada de forma senzilla i utilitzant només un llit al voltant del qual es desenvolupa l’acció, tractava del vessant més amorós del Tirant lo blanc i ho feia comparant al principi aquella situació d’amor en l’Edat Mitjana amb una de més actual.

Tot plegat va ser una bona forma de poder gaudir d’una altra manera del Tirant, la qual cosa és recomanable ja que pot ser de gran utilitat per acabar d’entendre allò que sobre el paper imprès és més difícil.

Xavier Cucurull Salamero. 1r BAT B