Feia un dia molt bo. Era a la tarda després de sortir del col·legi, la Judith estava mirant per la finestra aquell sol i aquell mar que es veia al fons tan blau. Va mirar al cel, no hi havia núvols , encara es podia veure la lluna tant grossa i definida. La Judith sempre havia tingut curiositat per saber com era la superfície de la lluna i com que no podia anar-hi se la va imaginar. Hi veia unes grans explanades de terra gris que a la vegada eren camps de golf i els cràters servien per posar la pilota.... Tampoc calia caminar perquè podies anar flotant als llocs, no hi havia cotxes ja que podies recórrer tota la lluna amb una hora...
D’aquesta manera va passar la tarda i quan se’n va adonar el cel era negre. Com no hi havia núvols es podien veure milers d’estrelles que formaven dibuixos molt bonics. A ella li agradava molt tot el que formava part de l’astronomia i volia ser astrònoma de gran.
Com que totes les coses que ella s’imaginava no volia oblidar- les, va voler apuntar-ho tot en una llibreta per intentar publicar les seves idees un cop fos gran. Va agafar la primera llibreta buida que va trobar i va començar a escriure:
“No crec que l’univers sigui fosc, amb la quantitat d'estrelles que hi ha, hauria de tenir molta llum i els astronautes haurien d’anar amb ulleres de sol molt potents. Molts cops he pensat què passaria si no hi hagués l’univers... Res no passaria, no existiria absolutament res.... Em costa una mica pensar com és de gran, perquè segurament si algun astronauta cau de la seva nau espacial es passaria la vida caient i caient en un buit que no s’acabaria mai. Amb el gran que és hi ha d’haver vida en un altre lloc per força; molta gent creu que estem duplicats , que per exemple hi ha un altre jo i un altre tu, sempre he pensat que jo seria l’autèntica , també els dobles serien el contrari de nosaltres, si una persona és molt bona pot ser que l’altre jo sigui un delinqüent i viceversa. Quan algú t’ensenya les constel·lacions sempre et diu: "mira aquesta té forma de casa... i l'Óssa Major de carro..." Jo mai els hi he sabut veure la forma, trobo que és molt difícil reconèixer-les i tampoc sé com s’ho feien abans per orientar-se amb les estrelles, perquè entre totes les que hi ha, trobar la que t’interessa deu ser molt difícil i si un dia el cel esta tapat , com s’ho farien?
Ja era fosc i se’n va anar a sopar, i després se’n va anar al jardí on tenien una hamaca que ella sempre feia servir per mirar el cel i les estrelles. Es va fer molt tard i es va quedar dormida i tot el que havia escrit sobre l’univers li va servir per fer una redacció que havia de presentar l’endemà a l’escola.
D’aquesta manera va passar la tarda i quan se’n va adonar el cel era negre. Com no hi havia núvols es podien veure milers d’estrelles que formaven dibuixos molt bonics. A ella li agradava molt tot el que formava part de l’astronomia i volia ser astrònoma de gran.
Com que totes les coses que ella s’imaginava no volia oblidar- les, va voler apuntar-ho tot en una llibreta per intentar publicar les seves idees un cop fos gran. Va agafar la primera llibreta buida que va trobar i va començar a escriure:
“No crec que l’univers sigui fosc, amb la quantitat d'estrelles que hi ha, hauria de tenir molta llum i els astronautes haurien d’anar amb ulleres de sol molt potents. Molts cops he pensat què passaria si no hi hagués l’univers... Res no passaria, no existiria absolutament res.... Em costa una mica pensar com és de gran, perquè segurament si algun astronauta cau de la seva nau espacial es passaria la vida caient i caient en un buit que no s’acabaria mai. Amb el gran que és hi ha d’haver vida en un altre lloc per força; molta gent creu que estem duplicats , que per exemple hi ha un altre jo i un altre tu, sempre he pensat que jo seria l’autèntica , també els dobles serien el contrari de nosaltres, si una persona és molt bona pot ser que l’altre jo sigui un delinqüent i viceversa. Quan algú t’ensenya les constel·lacions sempre et diu: "mira aquesta té forma de casa... i l'Óssa Major de carro..." Jo mai els hi he sabut veure la forma, trobo que és molt difícil reconèixer-les i tampoc sé com s’ho feien abans per orientar-se amb les estrelles, perquè entre totes les que hi ha, trobar la que t’interessa deu ser molt difícil i si un dia el cel esta tapat , com s’ho farien?
Ja era fosc i se’n va anar a sopar, i després se’n va anar al jardí on tenien una hamaca que ella sempre feia servir per mirar el cel i les estrelles. Es va fer molt tard i es va quedar dormida i tot el que havia escrit sobre l’univers li va servir per fer una redacció que havia de presentar l’endemà a l’escola.
Aitana Javaloy, 2n ESO A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada