Quan vas creure estar derrotat,
abatut i desolat.
Quan el cansament dels teus ulls,
incrementava amb el pas dels anys.
Quan el desànim et feia presoner,
en la teva pròpia desesperança.
Quan no puguis més amb tu mateix,
No et rendeixis, segueix cap endavant.
Pren la meva mà amb un somriure,
comencem junts, deixa el errors enrere.
Sortiran a relluir les nostres ales i volarem,
entre les branques i fulles,entre la fusta i el riu.
El bosc serà la nostra llar,
i els rajos del sol ens donarà l'esperança.
Deixarem que el vent ens vagi guiant,
cap a aquell camí que compartirm tu i jo.
No hauran tempestes en el nostre refugi.
No hi haurà un ahir ni passat que ens persegueixi.
Estira les teves ales,
volem cap al demà.
El límit no és el cel,
sinó l'infinit.
abatut i desolat.
Quan el cansament dels teus ulls,
incrementava amb el pas dels anys.
Quan el desànim et feia presoner,
en la teva pròpia desesperança.
Quan no puguis més amb tu mateix,
No et rendeixis, segueix cap endavant.
Pren la meva mà amb un somriure,
comencem junts, deixa el errors enrere.
Sortiran a relluir les nostres ales i volarem,
entre les branques i fulles,entre la fusta i el riu.
El bosc serà la nostra llar,
i els rajos del sol ens donarà l'esperança.
Deixarem que el vent ens vagi guiant,
cap a aquell camí que compartirm tu i jo.
No hauran tempestes en el nostre refugi.
No hi haurà un ahir ni passat que ens persegueixi.
Estira les teves ales,
volem cap al demà.
El límit no és el cel,
sinó l'infinit.
Samanta Sierra, 4t ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada