Els passat mes de desembre, els alumnes de Batxillerat vam realitzar una sortida a Salamanca.
Vam marxar de l’Institut el dia 17 a les 22h de la nit, el viatge va ser llarg i incòmode, però tot i així ens ho vam passar bé. Vam arribar a Salamanca a les 9h del matí del dia següent. Primer vam anar a l’hotel on vam poder deixar les maletes i canviar-nos per començar la primera visita a la ciutat. El primer lloc on vam anar va ser la “Plaza Mayor”, una plaça molt bonica que ningú sabria descriure tan bé com ho va fer Miguel de Unamuno: “Es un cuadrilátero. Irregular, pero asombrosamente armónico.” Després d’esmorzar, vam visitar la “Casa de las conchas” que es caracteritza per tenir tota la façana plena de petxines, i vam realitzar una primera visita a la façana de la universitat en busca de la famosa granota situada al cap d’una calavera. Seguidament vam continuar la nostra ruta per Salamanca dirigint-nos cap a la catedral on vam poder admirar l’astronauta amagat a la façana. Finalment vam visitar el “Palacio de Anaya” on es troba la facultat de filologia.
A la tarda vam visitar la catedral vella, realment impressionant i gran, i la catedral nova, contigua a l’anterior. Va ser una visita interessant i divertida no només pel monument en si, sinó perquè vam poder assistir a un casament.
A la nit ens vam meravellar amb la bellesa de la “Plaza Mayor”, molt més impressionant de nit que de dia. Estratègicament il·luminada, el joc d’ombres i colors que presentava era realment preciós. A més, estava envaïda per un ambient nadalenc creat per les nadales que no paraven de sonar i les decoracions, de les quals destacava un gran arbre situat al mig de la plaça que feia llums de color blau.
Al dia següent, vam esmorzar a l’hotel i vam pujar al bus per dirigir-nos a l’Alberca, un poble petit situat a la “Sierra de Francia”. Va ser un passeig molt agradable i tranquil. Vam veure cases realment impressionants i boniques i vam dinar en un petit restaurant on ens van servir les especialitats del poble, sobretot embotits. Cap a les cinc de la tarda vam tornar al bus i vam anar a l’hotel a sopar i preparar-nos per sortir a la nit.
Les nits a Salamanca eren agradables, sobretot per l’animació que presentaven els carrers, i si mai faltava, ja ens encarregàvem de crear-la nosaltres.
El dilluns al matí vam voler visitar el “Convento de San Esteban” però el vam trobar tancat, així que vam continuar l’itinerari i ens vam dirigir cap a la universitat. La façana de la universitat, que ja havíem vist el dia anterior, estava tota plena de detalls, gravats,… i mirant cap a ella es trobava l’estàtua de Fray Luís de León.
A dins hi havia un gran pati interior, rodejat per totes les aules, cada una més gran i més impressionant que l’anterior. Però a mi personalment, el que més em va agradar va ser la biblioteca, que presentava un nombre incomptable de llibres i escrits.
A la tarda, vam visitar el “Convento de las Dueñas” en el que ens vam dedicar bàsicament a fer fotos degut al seu esplèndid pati interior, tot ple de plantes i flors.
Cap al vespre va començar a ploure, però això no va evitar que sortíssim a gaudir de la nostra última nit Salamanquina.
El dimarts al matí, vam visitar la casa de Miguel de Unamuno amb alguns dels seus objectes personals: fotos, llibres, dedicatòries de personatges famosos, roba,… i també vam visitar el museu de Salamanca amb una àmplia gama de quadres, escultures i altres formes d’art, de totes èpoques i de molts autors.
Seguidament, vam visitar el “Huerto de Calixto i Melibea”, lloc on es diu que Fernando de Rojas va situar la trama de la seva obra La Celestina. Es tracta d’un petit parc, molt bonic, íntim i d’abundant vegetació des del qual es veu gran part de la ciutat de Salamanca.
L’última visita que vam fer va ser al pont romà que creua el riu Tormes, a l’extrem del qual es troba una escultura d’un toro de pedra que apareix en l’obra El Lazarillo de Tormes. Malgrat el cansament, vam creuar el pont i les vistes que vam poder apreciar al final d’aquest van ser impressionants: el pont romà, la ciutat i la catedral de fons.
A la tarda vam tenir temps lliure, i el vam dedicar a comprar records i regals per als nostres familiars.
Vam marxar de Salamanca a les 22h de la nit, i després d’un llarg viatge en el que tots vam dormir de l’esgotament, vam arribar a cambrils cap a les 9h del matí del dia 22 de desembre. Just a temps per iniciar les nostres esperades vacances de nadal.
Vam marxar de l’Institut el dia 17 a les 22h de la nit, el viatge va ser llarg i incòmode, però tot i així ens ho vam passar bé. Vam arribar a Salamanca a les 9h del matí del dia següent. Primer vam anar a l’hotel on vam poder deixar les maletes i canviar-nos per començar la primera visita a la ciutat. El primer lloc on vam anar va ser la “Plaza Mayor”, una plaça molt bonica que ningú sabria descriure tan bé com ho va fer Miguel de Unamuno: “Es un cuadrilátero. Irregular, pero asombrosamente armónico.” Després d’esmorzar, vam visitar la “Casa de las conchas” que es caracteritza per tenir tota la façana plena de petxines, i vam realitzar una primera visita a la façana de la universitat en busca de la famosa granota situada al cap d’una calavera. Seguidament vam continuar la nostra ruta per Salamanca dirigint-nos cap a la catedral on vam poder admirar l’astronauta amagat a la façana. Finalment vam visitar el “Palacio de Anaya” on es troba la facultat de filologia.
A la tarda vam visitar la catedral vella, realment impressionant i gran, i la catedral nova, contigua a l’anterior. Va ser una visita interessant i divertida no només pel monument en si, sinó perquè vam poder assistir a un casament.
A la nit ens vam meravellar amb la bellesa de la “Plaza Mayor”, molt més impressionant de nit que de dia. Estratègicament il·luminada, el joc d’ombres i colors que presentava era realment preciós. A més, estava envaïda per un ambient nadalenc creat per les nadales que no paraven de sonar i les decoracions, de les quals destacava un gran arbre situat al mig de la plaça que feia llums de color blau.
Al dia següent, vam esmorzar a l’hotel i vam pujar al bus per dirigir-nos a l’Alberca, un poble petit situat a la “Sierra de Francia”. Va ser un passeig molt agradable i tranquil. Vam veure cases realment impressionants i boniques i vam dinar en un petit restaurant on ens van servir les especialitats del poble, sobretot embotits. Cap a les cinc de la tarda vam tornar al bus i vam anar a l’hotel a sopar i preparar-nos per sortir a la nit.
Les nits a Salamanca eren agradables, sobretot per l’animació que presentaven els carrers, i si mai faltava, ja ens encarregàvem de crear-la nosaltres.
El dilluns al matí vam voler visitar el “Convento de San Esteban” però el vam trobar tancat, així que vam continuar l’itinerari i ens vam dirigir cap a la universitat. La façana de la universitat, que ja havíem vist el dia anterior, estava tota plena de detalls, gravats,… i mirant cap a ella es trobava l’estàtua de Fray Luís de León.
A dins hi havia un gran pati interior, rodejat per totes les aules, cada una més gran i més impressionant que l’anterior. Però a mi personalment, el que més em va agradar va ser la biblioteca, que presentava un nombre incomptable de llibres i escrits.
A la tarda, vam visitar el “Convento de las Dueñas” en el que ens vam dedicar bàsicament a fer fotos degut al seu esplèndid pati interior, tot ple de plantes i flors.
Cap al vespre va començar a ploure, però això no va evitar que sortíssim a gaudir de la nostra última nit Salamanquina.
El dimarts al matí, vam visitar la casa de Miguel de Unamuno amb alguns dels seus objectes personals: fotos, llibres, dedicatòries de personatges famosos, roba,… i també vam visitar el museu de Salamanca amb una àmplia gama de quadres, escultures i altres formes d’art, de totes èpoques i de molts autors.
Seguidament, vam visitar el “Huerto de Calixto i Melibea”, lloc on es diu que Fernando de Rojas va situar la trama de la seva obra La Celestina. Es tracta d’un petit parc, molt bonic, íntim i d’abundant vegetació des del qual es veu gran part de la ciutat de Salamanca.
L’última visita que vam fer va ser al pont romà que creua el riu Tormes, a l’extrem del qual es troba una escultura d’un toro de pedra que apareix en l’obra El Lazarillo de Tormes. Malgrat el cansament, vam creuar el pont i les vistes que vam poder apreciar al final d’aquest van ser impressionants: el pont romà, la ciutat i la catedral de fons.
A la tarda vam tenir temps lliure, i el vam dedicar a comprar records i regals per als nostres familiars.
Vam marxar de Salamanca a les 22h de la nit, i després d’un llarg viatge en el que tots vam dormir de l’esgotament, vam arribar a cambrils cap a les 9h del matí del dia 22 de desembre. Just a temps per iniciar les nostres esperades vacances de nadal.
 | ||
| Imatge d'algunes de les alumnes que van anar al viatge |
 |
| Fotografia de tot el grup |
Alice Dien 1r BAT A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada