dilluns, 16 de maig del 2011

Sortida al Museu Bíblic de Tarragona

El 16 de febrer, els alumnes de l'assignatura de religió vam anar a Tarragona amb tren i vam visitar el Museu Bíblic.
El Museu Bíblic Tarraconense (MBT) va ser fundat a les dependències del Seminari de Tarragona l’any 1930 pel Dr. Josep Vallés, canonge lectoral de la Catedral de Tarragona, professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense i professor de Sagrada Escriptura del Seminari Conciliar Pontifici de Tarragona. A través dels seus viatges a Terra Santa i a altres països de l’Orient Mitjà va recollir peces arqueològiques, mapes, reproduccions i objectes de culte relacionats amb el món de la Bíblia, que va anar dipositant al Seminari, i que van donar peu al Museu Bíblic del Seminari Pontifici de Tarragona.
El recorregut que vam fer pel MBT va ser molt interessant. La visita va ser guiada per una senyora molt agradable que es deia Míriam, la qual ens va mostrar i explicar coses relacionades amb la geografia, la història i la arqueologia, la numismàtica, la història literària i el culte sobre el món bíblic.
Algunes de les coses que ens van cridar l'atenció van ser les Bíblies que hi ha al museu, des de la més antiga fins a la més actual, i la seva descoberta i història. També ens va sorprendre la història de la Pedra de Rosetta que és una pedra de granit fosc on hi ha gravat en dues llengües diferents, egípcia i grega, però en tres escriptures (jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grega), un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglífics egipcis, el 1822, per Jean-François Champollion i el 1823 per Thomas Young. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts jeroglífics. La pedra que hi ha al MBT és una rèplica de l'original que actualment es troba al Museu Britànic de Londres.
Quan vam sortir del museu, vam anar tots junts a esmorzar a una cafeteria i després vam anar a fer un tomb fins l'hora d'agafar l'autobús per tornar cap a Cambrils.
Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses interessants! 
 
Equip de redacció de la revista

Venda de samarretes

El dia 15 d'abril, els alumnes de 3r d'ESO A i B, van vendre samarretes per aconseguir diners per al viatge de fi de curs.

La venda de samarretes va començar a l'hora de l'esbarjo, però abans, uns alumnes encarregats ho van organitzar tot. Van posar taules a l'entrada de l'institut i també en van posar a fora al carrer per si la gent que passava en volia comprar.

Tenien dos tipus de samarretes; unes eren blaves amb un dibuix a la part del darrere que el va fer un alumne del centre. Aquestes samarretes costaven dos euros. Les altres samarretes eren negres i tenien l'emblema del nostre centre. Aquestes altres costaven tres euros.

Hi havia moltes samarretes i a més, de totes les talles: de la S fins la XXL.

Les van vendre gairebé totes, tant a professors com a alumnes com a gent que passava pel carrer i els beneficis que van obtenir van ser d'uns 300 euros aproximadament.
A dos quarts d'una van recollir la paradeta per anar al poliesportiu per veure els companys de l'institut que jugaven a futbol.



Alguns alumnes de 3r d'ESO venent samarretes


Equip de redacció de la revista

dimecres, 11 de maig del 2011

Jornada Esportiva

El dia 15 d'abril, des de les dotze fins a les dues del migdia, els cursos de 3r i 4t d'ESO, juntament amb els alumnes de batxillerat, van anar al Pavelló Esportiu del municipi situat al davant del nostre institut. Hi van anar per a celebrar la jornada de futbol sala.
Hi van participar molts equips organitzats pels mateixos alumnes. Es va jugar a dues pistes diferents per tal d'anar més ràpid. Tothom va tenir l'oportunitat de jugar contra tots els equips.
No hi va haver un guanyador segur fins a l'últim moment. Els guanyadors de batxillerat en la modallitat masculina van ser els alumnes de l'equip "El Combinado Nacional". En la modalitat femenina, les guanyadores van ser les P.S.E.I. Dels equips de segon cicle van guanyar "Els Cara Huevos" i de primer cicle, "Los Cholos".
Els alumnes de primer cicle no van poder anar al poliesportiu per motius de seguretat.
La jornada va durar fins les dues, hora en què es va saber qui eren els guanyadors. Les medalles es van donar el dia que vam celebrar l'acte literari de Sant Jordi. 













 

Laura Matas, 3r ESO B

Preparem l'esmorzar

Com cada any, els alumnes de 3r d'ESO van organitzar la venda de productes per esmorzar per tal d'aconseguir diners per al viatge de final de curs de l'any vinent. Normalment, la venda de l'esmorzar coincideix amb alguna celebració. Aquest any ha coincidit amb la festa de l'Acte Literari de Sant Jordi que es va celebrar el divendres 29 d'abril.
La preparació de l'esmorzar va començar a quarts de deu. Els alumnes de 3r A i 3r B es van organitzar en diferents grups. Per una banda, un grup d'alumnes van anar al supermercat a comprar pa, embotits, oli i tomàquets per a fer els entrepans. També van comprar diferents tipus de begudes: refrescos, sucs... Un altre grup d'alumnes eren els encarregats de preparar les taules per a fer la paradeta. Van folrar les taules amb estovalles de paper i quan va arribar l'altre grup, els van ajudar a fer els entrepans. Mentrestant, un altre grup d'alumnes feia els cartells dels preus.
També van tenir la col·laboració d'algunes mares. Un parell de mares van fer una truita de patates; una amb ceba i l'altra sense. Unes altres mares van preparar uns pastissos; n'hi havia de xocolata, de llimona... I també hi havia coques i magdalenes.
Van omplir les taules amb tots els pastissos, entrepans i begudes i quan es va fer l'hora de l'esbarjo van començar a vendre. Alguns professors van passar mentre ho estaven preparant i ja els van comprar l'esmorzar.
El dia anterior, alguns alumnes de 3r van passar per la resta de les classes de l'institut per informar l'alumnat que vendrien l'esmorzar.
Els entrepans van tenir molt d'èxit, tant que fins i tot van haver de tornar al supermercat per a comprar més pa i així, poder preparar-ne més. Els entrepans grans costaven 1'5 euros i els petits, 1 euro. El preu de les begudes oscil·lava entre 10 i 50 cèntims. A més, com que van sobrar samarretes del dia de les Jornades Esportives, els alumnes van decidir aprofitar aquell dia per tornar-ne a vendre. El fet és que no en van vendre moltes, però encara hi va haver gent que en va comprar.
El resultat va ser bo, tot va sortir molt bé i els alumnes de 3r van aconseguir gairebé 100 euros. 

Imatge d'alguns alumnes venent l'esmorzar

Equip de redacció de la revista 

Una historia mágica

Una mañana de verano, un niño llamado Nacho, se encontraba en la casa de veraneo de sus abuelos en Torrox (Málaga); Nacho iba con su abuelo a pescar todas las mañanas. Esa mañana de verano  Nacho llego antes a la zona de pesca, Nacho avistó un gran pez dorado, rápidamente fue a contárselo a su abuelo. Su abuelo corrió a verlo pero en ese momento el pez desapareció, el abuelo pensaba que era todo fruto de su imaginación y no le creyó.
Nacho muy desilusionado se fue a una playa más lejana, allí se sentó junto a la orilla, de repente escuchó una voz que le llamaba, Nacho se dio la vuelta porque creía que era su abuelo pero no, la voz venia del agua. Nacho se acercó al agua y cuál fue su sorpresa que el pez dorado, el pez que había desaparecido, estaba allí y hablaba. Él se quedó muy sorprendido al ver que ese pez hablaba y que sabía su nombre. El pez lo vio muy asustado y le dijo: Nacho,  no te preocupes, no te voy a hacer daño. Tranquilo, sólo soy un pez que habla. Y Nacho le respondió ¿Cómo sabes mi nombre? El pez muy tranquilo a pesar de los saltos que Nacho daba sobre el agua le contestó: es una larga historia amigo, pero si la quieres saber ven conmigo. Él le siguió, pensó que no pasaría nada, los dos se adentraron en el mar. El pez le dijo que si quería conocer toda  la vida que había bajo el agua. Nacho le dijo que su habilidad, precisamente, no era la de la respiración bajo el agua, pero que le encantaría . El pez le dijo: no te preocupes Nacho que no te pasará nada, ya verás. De repente,  Nacho se zambulló y él notó que no se ahogaba, no le costaba nada respirar bajo el agua. Nacho le preguntó al pez : ¿Cómo puedo hacer eso? El pez le contestó : la magia del mar, eso es lo que hace que no te ahogues.
Cuando estuvieron en lo más profundo del mar algo brillaba muchísimo Nacho vio algo que ningún ser humano había visto, algo maravilloso, algo sorprendente ,una bola de luz  en el fondo del mar muy grande. Nacho se quedó anonadado, no se lo podía creer. De repente vio un gran cartel que ponía: SIRELANDIA .
El pez dorado y él se adentraron en la gran bola de luz. Cual fue su sorpresa  que vio una ciudad, una ciudad como las que había por encima del mar pero solo había una gran diferencia; las personas. Las personas no  tenían piernas, las personas tenían cola  y todo indicaba que eran sirenas y sirenos. Nacho cada vez estaba más sorprendido pensaba que todo era un sueño no se lo podía creer y se empezó a pellizcar las mejillas con fuerza. Al ver que no servía para nada que no valía la pena, desistió de seguir intentándolo. El pez lo llevó hacia un gran edificio donde había dos guardianes en la puerta. Subieron hasta el último piso del edificio, allí en lo más alto de aquel edificio se encontraba un sireno, era muy grande con un tridente vestido de azul brillante y con una barba muy  larga. El sireno se presentó y le dijo que era Aarón, el rey de todos los sirenos de esa gran ciudad a la cual la llamaba “gran bola de luz”.
Aarón le presentó a su hija Teresa, una niña muy guapa de la cual Nacho se quedó prendado al verla. Nacho habló con Teresa y le dijo todo lo que había sentido al verla. A Teresa le había pasado lo mismo y así se lo dijo, los dos muy enamorados fueron a hablar con el padre de Teresa. Aarón les dijo que era imposible ya que el efecto de la respiración bajo el agua no duraría mucho más de dos días, pero le propuso otra opción: si te conviertes en sireno podrás estar toda la vida junto a mi hija Teresa pero tendrás que olvidarte de toda tu familia y amigos de toda la vida que hay fuera de aquí, lo deberías de dejar todo por mi hija. Nacho dijo que si, que no le importaba porque la quería, que nunca había sentido lo que sentía por su hija y que aceptaba, pero sólo le pidió una última cosa, que pudiera ver por última vez a su familia. Aarón con su magia concedida por todos los seres vivientes del mar, en un espejo hizo aparecer la imagen de su familia. Tenían cara de preocupación y Nacho quería saber el ¿por qué? Aarón le explicó que no había transcurrido tan poco tiempo como él  pensaba, en realidad habían pasado tres días. No apareces por tu casa tu familia está muy preocupada y necesitan saber dónde estás.
Nacho cogió de la mano a Teresa y le dijo que ahora no  podía estar con ella però que cuando volviera a verla no se separaría de ella.  Y le dijo: el tiempo que esté lejos de ti nunca te olvidaré y pensaré en ti cada segundo que no esté a tu  lado.
Nacho se despidió de ella pero le seguía rondando una pregunta por la cabeza ¿Cómo sabían quien era? Aarón le respondió: es cosa del destino, te llevamos observando desde que naciste porque nosotros sabemos que tu eres buen chico y que tarde o temprano harás feliz a mi hija. Ahora vete, tu familia te espera. Tranquilo, cuando vuelvas, nadie se acordará de nada.
Nacho volvió a su casa, todo el mundo creía que se había quedado dormido en alguna playa y que por eso había llegado un poco tarde, pero Nacho no dejaba de pensar en Teresa.
Al cabo de unos años Nacho volvió a la playa donde había visto por primera vez al pez dorado  y allí estaba esperando a que él estuviera preparado y pudiera volver. Nacho volvió a “la gran bola de luz” y  allí estaba Teresa, esperándole. Y como él prometió, se convirtió en un sireno. Se casó con Teresa  y hasta el día de hoy Nacho y Teresa siguen juntos y nadie ni nada los separará.

Celia Maldonado, 2n ESO A

L'univers

Feia un dia molt bo. Era a la tarda després de sortir del col·legi, la Judith estava mirant per la finestra aquell sol i aquell mar que es veia al fons tan blau. Va mirar al cel, no hi havia núvols , encara es podia veure la lluna tant grossa i definida. La Judith sempre havia tingut curiositat per saber com era la superfície de la lluna i com que no podia anar-hi se la va imaginar. Hi veia unes grans explanades de terra gris que a la vegada eren camps de golf i els cràters servien per posar la pilota.... Tampoc calia caminar perquè podies anar flotant als llocs, no hi havia cotxes ja que podies recórrer tota la lluna amb una hora...
D’aquesta manera va passar la tarda i quan se’n va adonar el cel era negre. Com no hi havia núvols es podien veure milers d’estrelles que formaven dibuixos molt bonics. A ella li agradava molt tot el que formava part de l’astronomia i volia ser astrònoma de gran.
Com que totes les coses que ella s’imaginava no volia oblidar- les, va voler apuntar-ho tot en una llibreta per intentar publicar les seves idees un cop fos gran. Va agafar la primera llibreta buida que va trobar i va començar a escriure:
“No crec que l’univers sigui fosc, amb la quantitat d'estrelles que hi ha, hauria de tenir molta llum i els astronautes haurien d’anar amb ulleres de sol molt potents. Molts cops he pensat què passaria si no hi hagués l’univers... Res no passaria, no existiria absolutament res.... Em costa una mica  pensar com és de gran, perquè segurament si algun astronauta cau de la seva nau espacial es passaria la vida caient i caient en un buit que no s’acabaria mai. Amb el gran que és hi ha d’haver vida en un altre lloc per força; molta gent creu que estem duplicats , que per exemple hi ha un altre jo i un altre tu, sempre he pensat que jo seria l’autèntica , també els dobles serien el contrari de nosaltres, si una persona és molt bona pot ser que  l’altre jo sigui un delinqüent i viceversa. Quan algú t’ensenya  les constel·lacions sempre et diu: "mira aquesta té forma de casa... i l'Óssa Major de carro..." Jo mai  els hi he sabut veure la forma, trobo que és molt difícil reconèixer-les  i tampoc sé com s’ho feien abans per orientar-se amb les estrelles, perquè entre totes les que hi ha, trobar la que t’interessa deu ser molt difícil i si un dia el cel esta tapat , com s’ho farien?
Ja era fosc i se’n va anar a sopar, i després se’n va anar al jardí on tenien una hamaca que ella sempre feia servir per mirar el cel i les estrelles. Es va fer molt tard i es va quedar dormida i tot el que havia escrit sobre l’univers li va servir per fer una redacció que havia de presentar l’endemà a l’escola.

Aitana Javaloy, 2n ESO A.

Sortida al barri dels pescadors

El passat dimecres 4 de maig de 2011, els alumnes de 2n d’ESO A vam anar al Port de Cambrils amb les professores  Marigel Soldevilla i  Maria Herrero.
Vam anar al centre de turisme, al costat del Parc dels pescadors,  on ens vam esperar que vingués el monitor que ens va guiar durant  la sortida. El monitor que es deia Jordi, era el mateix que vam tenir a l’excursió de “mirem a la muntanya”. Ens va donar un dossier on hi havia un mapa del municipi i unes preguntes sobre el barri dels pescadors que està situat al port de Cambrils.
Després de fer el dossier relacionat amb el barri ens vam trobar  davant  la porta de l’església de Sant Pere, a les 12 del matí. Allí vam aprofitar per  esmorzar  i després d’haver esmorzat,  vam  anar cap a la llotja.
 Quan estàvem a la porta del recinte de la llotja, el monitor ens va ensenyar unes fotos de l’antic port de Cambrils. Després, vam entrar a la llotja per a veure els peixos que pesquen els mariners i  ens van explicar les tècniques que utilitzen per a pescar. Tot seguit, vam fer un simulacre de subasta de peix en la que vam participar activament. Vam fer grups i ens vam donar  uns diners de “monopoly”i per un moment ens vam convertir en peixaters. Després, cada grup va comptar el gènere que havia obtingut i els diners que havia estalviat. Vam arribar a la conclusió que les que havien obtingut més beneficis van ser la Miriam Borrero i l’Andrea Salaet.
Finalment, vam tornar a l’Institut on hi vam arribar a un quart d’una. Aquesta sortida ens va agradar molt i a més a més vam aprendre molt del poble on vivim.
 
Celia Maldonado, 2n ESO A