El passat dijous 17 de març vam anar a Barcelona, al Teatre Nacional de Catalunya a veure Pedra de Tartera. Aquesta obra la vam llegir durant el primer trimestre i és molt interessant ja que ens presenta la vida d’una noia lleidatana durant la guerra civil, i com va creixent fins a fer-se una dona gran. La protagonista de la novel·la s’anomena Conxa i en l’ obra de teatre va ser representada per l’actriu Àurea Márquez que va saber captar molt bé aquest personatge tan complex: el d’una dona molt forta, que callava davant dels problemes que suposaven el conflictes dictatorials del seu país en aquella època, i que ,a poc a poc, arribaven a la comarca dels Pallars fent estralls .
L’obra va transcórrer majoritàriament en una casa de pagès, que és la casa de la seva tia Encarnació, amb qui va anar a viure de petita per fer tasques domèstiques. Els actors interpretaven d’una manera molt versemblant , tant era així que, al llarg de la història, vam poder arribar a sentir el sofriment, amb les morts dels personatges, i la felicitat, amb el naixements o amb les noces d’uns altres. Un clar exemple d’això és la part de l’obra, molt significativa ja en la novel.la i que té una interpretació òptima per part de l’actriu Àurea Márques en l’obra teatral, en què la protagonista diu: ”Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies... . Quan vam sentir aquestes paraules se’ns va posar la la pell de gallina perquè foren dites amb un sentiment, que va fer que ens arribessin al cor de seguida.
Al llarg de l’obra, la paret de la casa de pagès es va convertir en una pantalla on es projectaven imatges reals i molt impactants de l'època: armes i uniformes, dones i nens plorant, i sang, molta sang, que relliscava dels cossos d'homes innocents .
Quan vam sortir del teatre, vam comentar una mica, què ens havia semblat l’obra i tots vam coincidir que havia estat molt impactant i també que ens havia ajudat a posar-nos en la pell del la gent que va haver de viure la guerra civil. Vam tornar a Cambrils en tren, pensant en aquella persones que va havia sofert aquestes experiències.
L’obra va transcórrer majoritàriament en una casa de pagès, que és la casa de la seva tia Encarnació, amb qui va anar a viure de petita per fer tasques domèstiques. Els actors interpretaven d’una manera molt versemblant , tant era així que, al llarg de la història, vam poder arribar a sentir el sofriment, amb les morts dels personatges, i la felicitat, amb el naixements o amb les noces d’uns altres. Un clar exemple d’això és la part de l’obra, molt significativa ja en la novel.la i que té una interpretació òptima per part de l’actriu Àurea Márques en l’obra teatral, en què la protagonista diu: ”Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies... . Quan vam sentir aquestes paraules se’ns va posar la la pell de gallina perquè foren dites amb un sentiment, que va fer que ens arribessin al cor de seguida.
Al llarg de l’obra, la paret de la casa de pagès es va convertir en una pantalla on es projectaven imatges reals i molt impactants de l'època: armes i uniformes, dones i nens plorant, i sang, molta sang, que relliscava dels cossos d'homes innocents .
Quan vam sortir del teatre, vam comentar una mica, què ens havia semblat l’obra i tots vam coincidir que havia estat molt impactant i també que ens havia ajudat a posar-nos en la pell del la gent que va haver de viure la guerra civil. Vam tornar a Cambrils en tren, pensant en aquella persones que va havia sofert aquestes experiències.
 |
| Grup d'alumnes que van anar al Teatre Nacional de Catalunya |
Lucía Benavente Hidalgo 4 ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada