La Flashmob de l’Institut Cambrils

Fotografia panoràmica de la flasmob de l'Institut Cambrils

El passat 15 de desembre de 2010 a les 11h es va fer al pati del nostre Institut una Flashmob amb motiu de la Marató de TV3, dedicada enguany a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. La participació per part de la comunitat educativa va ser tot un èxit. Tothom es va vestir amb la samarreta negra i es va posar els guants blaus amb motiu de solidaritat. A més, vam fer una recaptació econòmica que vàrem enviar a l’organització de la Marató.
Per tal que tot sortís bé el dia 15, hi va haver dos voluntaris de cada classe que van ser els encarregats d’ensenyar els passos a la resta de companys. Així, tothom assajava en hores de tutoria i a l’hora de l’esbarjo. Tothom s’hi va implicar i va sortir molt bé. A més, el nostre centre va viure aquest acte d’una manera molt especial ja que una companya nostra, l’Ainoa Cervera de 4t d'ESO C, pateix una lesió medul·lar. Ella va ser l'encarregada de sostenir la caixa amb els diners recaptats.

Va ser moltt divertit fer la flashmob al nostre centre. S'hi va respirar un aire de germanor i solidaritat molt enriquidor. 

També vam haver de ballar unes quantes vegades seguides perquè va venir la Televisió de Cambrils a gravar-nos. 

Va ser molt emocionant veure com tothom alçava les mans blaves cap al cel per una bona causa. 

L'Ainoa Cervera amb alguns dels alumnes que van participar a la flashmob

Fotografia d'un dels assajos generals

Algunes de les mans solidàries

Equip de redacció de la revista

Pinta la Marató de TV3

La professora Teresa Camats de l’assignatura Dibuix Tècnic ens va proposar participar al concurs de la Marató de TV3 que consistia en pintar un mural gran que representés el tema d’aquest any: les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Vam utilitzar la tècnica dels “brainstorming” (pluja d’idees) per tal d’escollir una idea i ens vam decantar per la més atractiva visualment que va ser la que va proposar la nostra companya Zhen Sang i que alhora, ens permetia participar a tots en alguna part del procés. El resultat final va ser aquest mural que representa la deformació del cervell utilitzant la progressió de colors calents a freds. La paraula “Connecta” representa que volem donar una ordre al cervell perquè les neurones del sistema nerviós s’uneixin. I a més, té un doble significat perquè també volem demanar a la gent que entengui aquest tipus de lesió. Tot i que no vam guanyar, quan vam mirar els murals de tots els centres que hi van participar, ens vam sentir orgullosos perquè el mural del nostre centre ens va semblar que n’era un dels millors.

 

Helena Pizarro i Dominika Sragova. 4t ESO

Xerrada: La Marató de TV3

El dia 30 de novembre del 2010 es va celebrar, al Saló d’Actes, una xerrada sobre La Marató que enguany tractava de les lesions cerebrals i medul·lars adquirides. La conferència va consistir en l’explicació dels problemes i dels inconvenients que tenen les persones que pateixen aquestes malalties. Més del 80% de les lesions es produeixen a causa d’accidents i l’altre 20% són les adquirides per deformacions del cervell. El conferenciant ens va projectar un power point on s’explicaven aquestes lesions, amb gent que patien aquestes malalties i amb uns esquemes dels cervells i de la medul.la. També s’hi explicaven casos de persones que han sofert aquestes lesions i que explicaven com els havia canviat la vida arran d’això. Alguns explicaven el que els va succeir i com lluiten per tornar a poder valdre’s per si mateixos.
Gràcies a aquesta xerrada vam poder descobrir moltes més coses sobre aquestes lesions que són molt delicades i vam poder veure les dificultats que té la gent que les pateix i com poden fer malbé quasi tota la teva vida.

Fotografies dels alumnes de 4t d'ESO a la Sala d'Actes del nostre centre escoltant la xerrada.

Fotografies dels alumnes de 1r de Batxillerat escoltant una altra de les xerrades. 

Jordi Vilàs i Daniel Tejera. 4t ESO A

Tirant lo blanc al teatre Bràvium de Reus

El dia 23 de novembre, els alumnes de primer de Batxillerat vam realitzar una sortida cultural a Reus per assistir a la representació de l’obra de Joanot Martorell, Tirant lo blanc, adaptada al gènere dramàtic.

Vàrem pujar als autocars vora dos quarts d’onze i un cop vam arribar a Reus vam disposar de temps lliure per menjar l’esmorzar i passejar una estona al voltant de les botigues. Ja cap a les dotze del migdia, vam entrar dins el teatre, situat ben a prop d’on havíem esmorzat. L’obra representava diverses adaptacions dels llibres de lectura prescriptiva de Batxillerat, intentant d’aquesta manera fer que aquesta tasca ens sigui menys feixuga. L’obra, realitzada de forma senzilla i utilitzant només un llit al voltant del qual es desenvolupa l’acció, tractava del vessant més amorós del Tirant lo blanc i ho feia comparant al principi aquella situació d’amor en l’Edat Mitjana amb una de més actual.

Tot plegat va ser una bona forma de poder gaudir d’una altra manera del Tirant, la qual cosa és recomanable ja que pot ser de gran utilitat per acabar d’entendre allò que sobre el paper imprès és més difícil.

Xavier Cucurull Salamero. 1r BAT B

Jornada d’atletisme

El dimecres dia 20 d’octubre, els alumnes de tercer i quart d’ESO de l’Institut Cambrils, vam fer una sortida a la pista d’atletisme de la nostra població. Vam quedar a les pistes a les 8.30h. Cadascú hi va anar des de casa seva. Quan vam arribar-hi, vam anar als vestidors per canviar-nos i després van anar cap a la pista. Un cop allí, els professors ens van dividir en dos grups, un de nois i un de noies, indiferentment si eren de 3r o 4t d’ESO. Hi havia diferents activitats: salt d’altura, salt de llargada, llançament de pes i cursa. Vam fer una pausa a les 11.30h per esmorzar. La presidenta de l’AMPA, Laura Mestres, va donar ampolles d’aigua a tothom.
Mentre fèiem les proves, juntament amb els professors Armando Lanz i Nando Ros, hi havia un grup d’alumnes que feien de jurat i la seva feina consistia en anotar el temps i les mides de cadascuna de les proves. Abans d’acabar vam fer la cursa en grups de cinc persones. Mentre fèiem les proves, van venir els de la televisió local a gravar un reportatge sobre la jornada.  Cap a les 13.45 es van acabar les proves i vam marxar cap a casa.
El divendres dia 29, dia en què celebràvem La castanyada, a l’hora de l’esbarjo es va fer l’entrega de medalles de bronze, plata i or als tres primers guanyadors de cada prova.

Imatge del salt d'alçada de nois

Imatge del salt d'alçada de noies

Imatge del llançament de pes

Imatge del salt de llargada

Imatge del professor Armando Lanz i alguns alumnes amb la presidenta de l'AMPA, Laura Mestres.

Imatge del salt de tanques

Imatge de la Televisió de Cambrils

Equip de redacció de la revista

Amistad

Un profesor, delante de sus alumnos de la clase de filosofía, sin decir ni una palabra, cogió un bote grande de vidrio y procedió a llenarlo con pelotas de golf.
Después, preguntó a los estudiantes si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que sí.
El profesor cogió una caja llena de perdigones y los vació dentro del bote. Estos llenaron los espacios vacíos que quedaban entre las pelotas de golf. El profesor volvió a preguntar de nuevo a los estudiantes si el bote estaba lleno, y ellos volvieron a contestar que sí.
Después, el profesor cogió una caja con arena y la vació dentro del bote. Por supuesto que la arena llenó todos los espacios vacíos. El profesor volvió a preguntar de nuevo si el bote estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes le respondieron con un sí unánime.
El profesor, rápidamente añadió dos tazas de café al contenido del bote y, efectivamente, llenó todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían.
Cuando la risa se fue apagando, el profesor les dijo:
- Quiero que os fijéis que este bote representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes como la familia, los hijos, la salud, los amigos, el amor, cosas que te apasionan.
Son cosas que, aunque perdiéramos el resto y nada más nos quedasen estas, vuestras vidas aún estarían llenas. Los perdigones son las otras cosas que nos importan, como el trabajo, la casa, el coche… La arena es el resto de las pequeñas cosas y continuó diciendo:
- Si primero pusiéramos la arena en el bote, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf. Lo mismo sucede con la vida. Si utilizáramos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, no tendríamos nunca lugar para las cosas realmente importantes. Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad. Ve con tu pareja a cenar, juega con tus hijos, concédete tiempo para ir al médico, practica deporte, disfruta con tu afición favorita… y terminó con:
- Siempre habrá tiempo para limpiar la casa, para reparar la llave del agua. Ocúpate primero de las pelotas de golf, de las cosas que realmente te importan. Establece tus prioridades, el resto solo es arena.
  
Uno de los estudiantes levantó la mano y le preguntó qué representaba el café. El profesor sonrío y le dijo:
- ¡Me encanta que me hagas esta pregunta! El café es para demostrar que aunque tu vida te parezca llena, siempre hay un lugar para dos tazas de café con un amigo.

Una tarda amb Iván Cervantes

El passat dia 10 de novembre de 2010, vam tenir l´oportunitat d´entrevistar a Iván Cervantes. Gràcies a les activitats del Projecte Alumnes Acompanyants,  vam poder compartir una tarda amb el pilot cambrilenc. Iván Cervantes Montero és un pilot d'enduro, disciplina motociclista en què destaca internacionalment havent aconseguit dos sotscampionats mundials (2003 i 2008) i quatre campionats mundials (2005, 2006, 2007 i 2009), tots amb KTM. Ha guanyat també el campionat del món d'enduro Indoor del 2009.

Els Alumnes Acompanyats, és un projecte d´integració social adreçat als alumnes nouvinguts, promogut des del mateix Ajuntament de la nostra ciutat. Aquest projecte, realitza activitats amb l´objectiu que les persones nouvingudes coneguin la nostra llengua, la nostra cultura i costums. Com ja hem dit abans, el dia 10 de novembre, vam conèixer  l´Iván Cervantes a la seva finca privada, que és el lloc on ell entrena cada dia. Per arribar fins allà, vam anar amb trenet. Vam sortir del centre cultural i ens va acompanyar un policia municipal. Vam tenir problemes per arribar fins a la seva finca privada amb el trenet, però gràcies a la gentilesa dels seus familiars, que ens van portar amb el seus cotxes particulars, vam poder arribar-hi. Un cop vam ser tots allà, l’Iván ens va fer una exhibició amb la moto. Va ser impressionant perquè feia salts molt alts i a gran velocitat. Després de fer-nos l’exhibició, vam poder fer-li una entrevista, i després ens va fer una altra exhibició. Hem de dir que, l´Iván Cervantes va estar molt proper, amable i simpàtic amb nosaltres, al igual que la seva família. Vam passar una tarda inoblidable, ens vam trobar molt còmodes, i ens vam quedar amb les ganes de compartir molt més.  Això sí, vam marxar amb molt bon gust de boca.

 

Entrevista a Iván Cervantes

• D'on ve la teva afecció per les motos? L'afecció em ve gràcies al meu pare i al meu germà. A ells els agradava el món de les motos i m’ho van transmetre des de ben petit.

• Com vas iniciar-te en aquest món?  Em vaig inicia quan tenia quatre anys, amb una moto molt petita que em va regalar el meu pare.

• Com és el dia a dia d’Iván Cervantes? Em llevo a les nou del matí, després em vesteixo i me’n vaig a casa dels meus pares a esmorzar. Quan acabo, em fico la roba d'enduro i me’n vaig a entrenar.

• Normalment entrenes aquí?  Sí, normalment entreno aquí a aquesta finca. La vam comprar i condicionar  expressament per poder-hi entrenar i així poder estar amb la família.

• Vius a Cambrils? Sí, m'encanta viure a Cambrils. Sempre que me n’he d’anar de viatge ho enyoro molt, sobretot  la meva família i els amics.

• Què vas sentir el dia que vas ser proclamat Campió del Món d’Enduro?  Vaig sentir una satisfacció molt gran, durant un moment em van passar tots els moments de la meva vida pel davant. És un somni fet realitat. És la recompensa a un esforç molt gran i un orgull per a mi i per a la meva gent.

• Com portes el tema de la popularitat?  Ho porto bé. Per a mi és una gran satisfacció que la gent em reconegui pel meu treball. Però la veritat és que visc tranquil i més aquí a Cambrils. Segueixo sortint amb els amics de sempre i segueixo anant als mateixos llocs de sempre.

• Quins plans tens per al futur?  Actualment, estic entrenant a dos nois.

• Fins quina edat et veus fent aquest esport?  Fins que jo em senti capaç d'anar en moto. Fins que tingui il·lusió i sempre i quan tingui salut. He tingut caigudes importants que m’han apartat durant un temps d’aquest món. Per fer aquest esport és important tenir seny, anar ben equipat i protegit, estar en forma i saber el que fas.

• T'agrada fer coses com les d’avui?  Sí, m'agrada molt perquè jo vull que la gent se n’adoni del que costa arribar fins aquí dalt. M’agrada que em coneguin d’una altra manera, així com avui, d’una manera més familiar  i mai millor dit perquè som a casa meva!

Míriam Carrión. 3r ESO B