Passejo per la vora del mar
i amb cada ona,
el teu record em ve a buscar.
Te'n vas anar un dia de tardor
sense dir adéu,
en silenci, sense mirar enrere.
És tan gran aquest buit,
és tan cruel la teva absència,
que, en ocasions, no la puc suportar.
Cauen les meves llàgrimes,
no puc parar de plorar.
M'ofega la pena,
i tu... on estàs?
T'estimo, t'estimaré
i encara que sé que no tornaràs
el buit que has deixat en la meva vida
ningú, mai el podrà omplir.
Alba Carayol, 3r ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada